L’any 2019 des de La Ruda vam elaborar el “Calendari de Bruixes” i vam destinar una part dels seus beneficis a projectes per a refugiades i migrades al potentíssim barri d’Exarcheia, a Atenes (Grècia). Per a nosaltres és important internacionalitzar la nostra solidaritat a problemàtiques socials en altres països, com també va quedar palès en el “Calendari Llegendàries” del 2020, que va destinar els beneficis a la UAWC (Union of Agricultural Work Committees) de Palestina.
El 2019, un grup de militants de La Ruda van anar a Atenes a visitar l’okupa ST17, on es van enviar gran part dels diners del Calendari de Bruixes. A aquesta casa, autogestionada seguint unes premisses organitzatives horitzontals, s’hi allotjava un centenar de persones refugiades i migrades. L’ST17 no només consistia en una casa aïllada amb un funcionament intern particular, sinó que pertanyia a una xarxa d’altres okupes promogudes per una comunitat política de tendència anarcocomunista. En aquesta comunitat (que avui segueix viva, encara que quasi totes les okupes d’Exarcheia hagin estat desallotjades); conformada també per les persones solidàries que activament participaven en el projecte de ST17, hem sabut que s’ha denunciat a Jose Maroto Forner (conegut a les xarxes socials com a Jose Marner, Caja Marner i Rincón Palomita) com a agressor sexual i maltractador.
El Jose va agredir sexualment durant l’any 2017 una companya de lluita externa de l’ST17, i per això va ser expulsat de la comunitat. Tot i així, el 2018 el van tornar a acceptar perquè ell assegurava que es tractava d’un cas completament aïllat i que treballaria a nivell individual i col·lectiu perquè no es repetís. Malauradament, el 2020 una companya ha tornat a denunciar-lo públicament per maltractament i agressions sexuals, demanant la seva expulsió de tots els espais on ell participava a nivell polític. I com a conseqüència d’aquesta denúncia, una altra dona va destapar la relació de violència i maltractament que havia tingut amb el Jose.
Des de La Ruda ens dol i ens genera ràbia saber que existeixen aquests casos dintre d’organitzacions assembleàries, d’esquerres, anticapitalistes, transformadores. No cal anar a Atenes per trobar-nos casos així, el mateix Quim Arrufat n’és un exemple. També hi ha casos dintre les assemblees locals, tant de la CUP com d’altres col·lectius. Els coneixem. Hi ha agressors amb responsabilitats dintre les organitzacions anticapitalistes i s’han d’assenyalar com a tal. Són moltes les denúncies que s’acumulen des d’espais on se suposa que les dones hauríem de sentir-nos segures. Nosaltres, com a col·lectiu feminista, tenim el deure de denunciar públicament qualsevol agressió sexista i estem fartes de silenciar els casos que també passen entre els “amics” o “companys de lluita”. L’experiència viscuda ens demostra que ser feminista, sobretot quan ens referim als homes cis blancs i heterosexuals, no equival a anar amb la bandera i cridar consignes, sinó que es construeix des del treball personal que s’exigeix realitzar al dia a dia. Estem fartes d’escriure i llegir manifestos denunciant a homes que suposadament són companys, però que en realitat exerceixen el mateix poder patriarcal que afirmen combatre (i també a través de la violència simbòlica) sobre nosaltres, les dones.
Des de La Ruda donem tot el nostre suport a les companyes que han patit agressions, abusos i qüestionaments masclistes, tant per part del Jose com per part del Quim Arrufat o per part de qualsevol altre militant anticapitalista, que tant de mal ens fan amb els seus personalismes i actituds. Volem aclarir que a partir d’ara no farem la vista grossa davant de rumorologies. Perseguirem el casos, els combatrem, i els publicarem, perquè no hi hagi ni un bri de masclisme dintre l’esquerra independentista i anticapitalista.
Una abraçada per totes, continuarem treballant perquè els nostres espais de lluita siguin segurs i feministes sempre!
Assemblea Feminista La Ruda 